Si vols publicar una entrada, envia'ns un escrit, fotografia o el què vullgues a llutxentparla@gmail.com.
Si vols comentar una entrada, fes click a l'apartat de "comentaris", situat baix de cada entrada.
Pots ser col·laborador nostre si t'obris un compte a Gmail i ens ho comuniques.

dissabte, 31 de març del 2012

A pròposit de la guerra contra el francés...

Avui el Levante ens conta com els religiosos varen ser deportats a França durant la guerra contra Napoleó i com els dominics del nostre convent van formar guerrilles contra els francesos.

Religiosos deportados a Francia
Baltasar Bueno

Religiosos de distintas órdenes religiosas -principalmente franciscanos, carmelitas, capuchinos y dominicos- encabezaron la rebelón popular valenciana contra los franceses en la Guerra de la Independencia en aquellos pueblos o zonas donde estaban sus conventos. En Llutxent, el pueblo llegó a tener hasta dos jefes de guerrilla, frailes dominicos del Monasterio de Corpus Christi, uno nombrado por el gobernador y el otro elegido por el pueblo.

Las primeras acciones las iniciaron Juan Martí y Juan Rico, ambos franciscanos, el primero, cuando los franceses convirtieron su iglesia de Beniferri en establo de la caballería, y el segundo, al encabezar la rebelión, ante la tibieza y pusilanimidad de las autoridades civiles, militares y eclesiásticas. 
Rico, fue apresado en varias ocasiones y encarcelado, pero siempre se escapó de las prisiones donde estuvo, una de ellas de Ibiza. Sufrió persecución no sólo por los franceses, también por las tropas nacionales, pues plantó cara a unos y a otros en su peculiar manera de entender la defensa de los intereses de los valencianos. Al Capitán General le obligó a dictar un bando para alistar gente y forzó la constitución de la Junta Suprema de Gobierno del Reino de Valencia, de donde le echaron por su fogosidad y temeridad. En la calle, se erigió en defensor del pueblo, arengador de masas y vigilante de la actuación política y militar de aquella. Por su empeñosa actitud, logró ser nombrado vicario general del ejército valenciano, que mandaba el general Caro. Su actitud contrastaba con la del Arzobispo Joaquín Company, también franciscano, que llevándose muy bien y congeniando mucho con los franceses no pudo evitar que detuvieran a 1.500 religiosos de su Diócesis y los deportaran a Francia.
La marcha hacia a Francia fue una gran tragedia. Los Padres Rubert, Lledó, Pichó Igual y Xérica cuentan las Gacetas oficiales de la época, fueron "pasados por las armas junto a Murviedro; otros dos lo fueron en Castellón; otros fueron conducidos por el camino de Zaragoza, los más ancianos en carros y los demás a pie, recibiendo el trato más indigno por los soldados que los conducían. Pero la mayor de sus aflicciones fue el ser testigos de la muerte de más de 200 soldados nuestros, prisioneros, que fueron asesinados cruelmente desde Segorbe hasta Teruel, porque no pudiendo mas de cansancio retardaban la marcha".
En una Gaceta de abril de 1812 se cuenta que "un religioso capuchino que había levantado una partida fue aprehendido con dos de sus compañeros en una casa de campo de las inmediaciones de Alcoy y, conducidos los tres a esta Villa, fueron pasados por las armas el 11 de marzo. El religioso murió con la mayor serenidad, animando y exhortando a sus compañeros. Estas y otras atrocidades cometidas en los días anteriores han causado la mayor impresión en los ánimos del vecindario y confirmado el horror y aversión general a sus opresores".


Podeu llegir el text original ací.

dimarts, 27 de març del 2012

15 motius per secundar la VAGA GENERAL DEL 29M

Si encara no teniu clar quins són els motius per a secundar la vaga genaral del 29 de Març, ací teniu una presentació amena però basada en els textos del BOE que vos ajudarà a formar la vostra desició personal.




dijous, 15 de març del 2012

El valencià i els traductors - carta d'un lector al Levante

La setmana passada un lector d'Albal escrivia aquesta carta al director del Levante:

----
La senyora Anahí Seri, traductora jurada de alemany i anglés, amb una carta al director publicada al Levante-EMV fà uns dies, prega a la nostra universitat expedeixca els documents en castellà donat que rep títols o expedientes acadèmics en valencià i no pot traduïr-los doncs l´original deu d´estar en castellà perquè no hi ha interpretes jurats facultats per l´ocasió i no tenen validesa en l´estranger. Per a poder fer-ho el titolar s´obliga a demanar còpia en castellà amb sobrecosts i retards. Ara, Levante-EMV publica que el Ministeri d´Educaciò torna catorze contractes d´investigaciò perque estàn redactats en valencià, la Universitat diu quels han remés altres vegades així i és la primera volta que son-hi rebutjats. Hom es pregunta, no poden nomernar-se traductors jurats de valencià que foren reconeguts i a la vegada algún aturat s´alegraria? El Consell té alguna cosa que dir al respecte del perqué la llengua pròpia no te traductors jurats facultats i aquestos siguen reconeguts en l´estranger, per aquest assumpte i per altres assumptes, la universitat te algún descarrec que fer? I dels contractes d´investigaciò, què fem ací, un altra vegada víctimes? El valencià no és també idioma oficial? Per què ens afronten? 
-----
El senyor Joan B. Puchalt sap ben bé del que parle, el valencià és una llengua minoritzada, que no és el mateix que una llengua minoritària. Una llengua minoritizada és aquella que parlada històricament en un territori es troba en una situació d'anormalitat lingüística, resultat d'un procés de substitució lingüística, és a dir un procés intencionat i buscat (cal remarcar-ho) que té com a meta final que una comunitat lingüística abandone la seva llengua per a passar a formar part d'una altra


En el nostre cas certes persones i ens públics estan buscant eixe meta final en què els valencianoparlants acaben desapareixent per convertir-nos en castellanoparlants. I jo em pregunte, per què? Quina necessitat hi ha d'acabar amb la personalitat d'un poble, amb les tradicions orals, amb la llengua que ens identifica tant com la nostra gastronomia? És com si de repent pretenerem que la paella deixara de ser el nostre plat per excel·lència i vulgueren que ho foren els callos madrilenys. Però és que ningú se n'adona de que el fet de polititzar un tema com la llengua és un truc tant vell com de donar pa i circ per als romans? Mentre ens entretenim en discutir com s'anomena la nostra llengua, idioma, dialecte o el que vullguen dir-li, ells van fent camí, ficant-nos a uns en contra dels altres per acabar fent desapareixer el valencià del mapa. I tot perquè? por que ellos no hablan valensiano.... 


Nosaltres, afortunada gent del poble de Llutxent que hem tingut l'oportunitat de què els nostres fills s'educaren en una escola en valencià, sense por de què algun dia foren assenyalats amb el dit per parlar la seua llengua; nosaltres som un clar exemple de què es pot fer de tot amb el nostre valencià, contrariàment al que ens volen fer creure: podem viure, nàixer, fer amics i ser feliços, podem treballar a tots els àmbits professionals, podem enamorar-nos, creixer i fins i tot morir. És més, estic segur de què hi ha moltes coses que no sabriem fer si no fòra en valencià, com per exemple plorar, xillar, enfadar-nos i riure.... i és que diuen que quan una persona s'integra en una nova cultura, mai deixa de costat la seua llengua materna, ja que quan sorgeixen eixos estats d'ànim tornen a dir "me caguen tot", i no importa si porten deu anys vivint a Londres o trenta al Japó. 
Aquest mes m'agradaria parlar del Carrer Marmotes, sé que hi ha gent que coneix alguna anècdota i que te ganes de contar-nos-la, així que esperem els seus escrits per a podar donar forma a aquesta entrada.


I tú, saps perquè el teu carrer és diu així?

Xarrada sobre la Pepa


Demà divendres, a les 19.30 h. al saló de plens de l'ajuntament de Llutxent, hi haurà una xarrada sobre la Constitució de 1812 a càrrec del magistrat de l'Audiència Provincial de València, Domingo Boscà  Pérez, qui analitzarà la primera constitució espanyola, i de Maria Jesús Pérez Espí, professora d'història, qui farà una aproximació al context històric en què va nàixer la aquesta constitució coneguda popularment com la Pepa.


Amb aquet acte es conmemora el bicentenari de la seua promulgació, que serà el proper 19 de març.

Escrit d'opinió. Pressupostos Llutxent 2012 Partit Popular


Des del Partit Popular som conscients que aquest any els pressupostos de nostre Ajuntament són uns pressupostos durs, amb una pujada d’impostos i  retallant les despeses al màxim. En moments de crisi, el que intentem en els pressupostos no és cap nova inversió, sinó que ens posem al dia en els deutes ocasionats en anys anteriors tant per inversions fetes abans d’arribar el nostre partit a l’Ajuntament com les fetes posteriorment pel Partit Popular. Inversions que, creguem , eren molt necessàries al nostre poble, el qual havia patit una etapa en la qual no havíem evolucionat al mateix ritme que els pobles  del nostre voltant. Potser per això mateix hem hagut de fer molt durant els darrers huit anys: carrers, millora de totes les instal.lacions municipals, un centre digne per al majors, les Poasses (revindicades pels veïns durant molts anys), castell palau...
Els pressupostos, no tenen ninguna despessa que no siga  necessària, tant per al manteniment mínim d’instal.lacions com en personal. Tanmateix pensem que és important mantindre serveis molt deficitàris com per exemple l’Escoleta Infantil o l’Educació per Adults, serveis que potèncien l’educació, així com també mantindre els llocs de treball.
Finalment, abans d’ aprovar aquestos pressupostos vam mantindre moltes reunions amb els altres partits, als quals els vam demanar propostes, però no es va concretar res. Sols proposaren que els dos regidors lliberats a mitja jornada (amb un sou de 600 €) passaren a ser un sols regidor. Nosaltres creguem que la funció dels dos regidors és important per al bon funcionament de l’Ajuntament, a més, ni  ara ni abans s’ha cobrat mai en aquest Ajuntament per assistir a reunions ni a consells, ni per dietes de desplaçament (cosa molt habitual abans), a més a més,  pensem que són sous molt baixets, els dos junts no apleguen al sou d’un auxiliar administratiu.

Escrit d'opinió. Pressupostos 2012 Llutxent. Partit Socialista


L’economia de Llutxent és una continuació de la dels “Grans Events” de la Generalitat: gastar en coses innecessàries. Ens han construït un luxós bar de jubilats , que costa quasi un milió d’euros. Encara es deuen uns 115 milions de pessetes d’aquest bar. Hem votat en contra un pressupost que ja no poden ser pitjor. Augmenten els ingressos a base d’ofegar amb impostos sempre als mateixos, als de baix.
El nostre poble, amb la política que ha portat el PP durant aquests últims 8 anys de gastos innecesssaris paga uns 24 milions de les antigues pessetes a l’any per amortizar préstecs. A hores d’ara, segons el PP havíem de tindre un polígon que seria l’enveja de la contornada. Al contrari, tenim més impostos i menys serveis.
No podem donar suport a uns impostos que contemplen una pujada de la majoria de les taxes municipals i un augment considerable de l’impost sobre les vivendes. Aixina saben obtindre diners? A base d’ofegar als veíns i veïnes?
No poden donar suport a uns pressupostos que, mentres están pujant els tributs als veïns, no són capaços de donar exemple, reduint els dos regidors que tenen alliberats amb un gasto de 18.000€ per al poble. Fan falta dues persones i l’alcalde tres per a un poble com Llutxent?
No podem donar suport a uns pressupostos que destinen 10 vegades més per al Festival de Música que per a Activitats Culturals i Formatives, o que doten del mateix pressupost per al Concurs d’Arròs Caldós que per al Manteniment de Camins.
Eixa és la diferencia entre una política austera com la que el PSPV-PSOE defensa o tota una sèrie de despeses innecessàries i capritxos. Eixa és la diferencia entre uns pressupostos pensant en els ciutadans o pensant en el lluïment partidista.

MILLOR SERIA EXIGIR A LES ADMINISTRACIONS INVERSIONS EN NECESSITATS REALS I NO EN CAPRITXOS INNECESSARIS

Escrit d'opinió. Pressupostos Llutxent 2012. Esquerra Unida

Els pressupostos del 2012, s'aproven amb els vots a favor del partit popular i gent de Llutxent, i amb els vots en contra d'Esquerra Unida i PSOE.

* Ingressos: 2.021.230 '80
* Despeses 1.854.167 '17
Com veiem aquests pressupostos tenen superàvit, esperem que sigui així, perquè encara  s'estan  pagant  factures  de 2010.

El nostre Ajuntament es finança majoritàriament dels tributs dels veïns.
Considerem que pel que fa a ingressos no està en crisi, perquè el 2004 un solar que pagava 155 euros, el 2011 passa a pagar 625.
A més per a aquest exercici hi ha aprovada una pujada de l'IBI del 9'5%.

  El lema de campanya del PP: no pujarem els impostos.

En aquests moments estem patint tots la crisi, de manera que les poques sortides laborals està en la nostra agricultura.per  tant és necessari invertir en modernitzar les nostres infraestructures (camins).
A més de la partida d'ingressos d'IBI rústica, hi ha una partida d'ingressos, taxa de conservació de camins, 16.250 euros.
En despeses, altra de manteniment de camins 6000 euros.
  Aquests ingressos no es dediquen en la seva totalitat al seu fí
  En canvi seguim mantenint la política dels esdeveniments: “EVENTOS”
    * Festival de la música al convent: 41.000 euros.
    * Concurs arròs caldós 6000 euros.
Són pressupostos molt condicionats per altres exercicis i actuacions polítiques d'anys anteriors.



A part de les infraesructures creades 1 gener 2012, teníem un deute pendent en préstecs bancaris de 1.005.631 '29 euros.
   Amortització 2012: 116.843 '57 euros
   Interessos 2012: 31. 14.7'73 euros
   Interessos de la llar del jubilat de 2012: 9.836 '73 euros.

ESQUERRA UNIDA LLUTXENT.

diumenge, 11 de març del 2012

La moda del xampú de cavall


Últimament s'ha ficat de moda el xampú de cavall. Al nostre poble molts són els amics i familiars que en tenen, i   és ben probable que tú, lector de Llutxentparla t'hagés plantejat probar-lo després de que t'hagen assegurat que fa creixer el pèl més ràpid, que ix més fort i brillant. Clar, si és el que gasten per a les melenes dels cavalls! 


Doncs bé, fa unes setmanes vaig sentir a radio nacional un programa on parlaven del tema, i vist l'efecte de vendes que està tenint al nostre poble vaig pensar convenient aconsellar sentir-lo a tots aquells que es plantegen el seu ús. 

Xampú per a cavalls i xampú de cavall per a persones, aquestes són les dues variants de la moda que ha eixit. En qualsevol cas, els dos productes tenen com a ingredient principal la biotina i alguns especialistes també assenyalen que aquesta vitamina pot ser perjudicial per al cuir cabellut, sobre tot si es gasta a diari.

Vos recomane sentir aquest podcast de RTVE i sobre tot que s'informeu bé abans de gastar-lo de manera habitual.

El BIM LLutxentparla. Un projecte que va fent-se realitat

Tal i com anunciàrem a través d'aquest blog, la població de Llutxent va a tindre l'oportunitat d'accedir a part de la  informació  sobre la gestió municipal. Entenem que es tracta d'un dret i un deure de tot ciutadà, perquè  d'una forma o altra hem de participar en l'activitat gestora llutxentina.
 En aquest moment estem preparant l'entrada per a publicar-la el dia 15 de març  segons la planificació prevista. Com suposem, recordareu que el tema triat per a encetar aquesta tasca va ser el pressupost municipal.  I decidírem aquest tema  ja que n'és una de les ordenances més importants que han d'aprovar cada un dels municipis anualment. En el pressupost municipal s'han de veure reflectides quines seran les despeses i els ingressos de la corporació municipal al llarg de l'exercici. Per a que la població llutxentina puguera analitzar les dades dels pressupostos del nostre poble hem pregat al responsable de la web municipal que creara un hipervincle per a poder consultar-los. Cal dir que la resposta ha sigut immediata i a les hores d'ara es poden consultar a la web de l'ajuntament. Ens ha semblat una informació tan interessant que des d'ací recomanen la seua consulta. Aprofitem l'avinentesa per agrair al webmaster  municipal el seu treball.

    PRESSUPOSTOS LLUTXENT

I recordeu el proper dia 15 el primer BIM digital Llutxentparla !

dissabte, 10 de març del 2012

II Cursa de la Dona a Llutxent

Demà a les 9h30 tindrà lloc a les Poases la II Cursa de la Dona a Llutxent, en la que la recaptació dels diners arreplegats es dediquen a la causa del càncer.


Les camisetes i els dorsals es repartiran aquesta vesprada (dissabte 10 de Març) al Bar l'Alter de 17h a 21h.