LA TRADICIÓ DE CARNESTOLTES

El Carnestoltes o Carnaval potser és la festa més primitiva i amb més diversitat de tot el calendari. Se celebra de diferents maneres a multitud de països i s’associa als excessos: menjar gras, transgressions, disfresses i festes que poden ser inclús políticament incorrectes (com les que es solien fer a Venència). A València es celebra la semana abans del Dimecres de Cendra amb l’arribada de la Quaresma, es difracen xiquets i grans. Esta setmana els nostres xiquets i xiquetes ja s'han disfreçat, i si demà el temps es comporta estic segura que els adults també ens disfreçaran i aprofitaran per passar una nit divertida (i segurament fresqueta) a Pego.

Però alguna vegada s'heu preguntat d'on ve aquesta festa pagano-cristiana? 

A continuació intentaré explicar-vos-ho per a que cada dia anem coneguent un poc més els nostres costums i tradicions, i sapigam així el perque de les festes.

La celebració del Carnaval probablement té el seu origen en festes  romanes paganes, com les que es realitzaven en honor a Baco, el Déu del vi, les saturnals i les lupercals romanes, o las que es realitzaven en honor del bou Apis a Egipte. Amb el temps i davant la impossibilitat d’eradicar aquests costums, la religió cristiana es va veure obligada a adaptar aquesta festa introduint un nou element: la festa del Carnestoltes com a preàmbul de la Quaresma (el període de 7 setmanes de dejuni i abstinència). Durant el Carnestoltes són permesos tot tipus d’excessos, sobre tot la gula i la crítica al poder establert, que en els dies posteriors seran estrictament prohibits, quan arribe la Quaresma. Per aixó podem dir que el Carnestoltes és el contrapunt de la Quaresma, caracteritzada pel dejuni i la reflexió.  En festes medievals es representava aquesta lluita amb una sèrie de baralles entre el personatge del Carnestoltes i el de la Quaresma. En alguns casos el Carnestoltes era ajudat en aquesta lluita simbòlica per persones dels gremis relacionats amb la carn, especialment de porc entre les classes més pobres, en canvi la Quaresma venia acompanyada principalment dels pescaters i altres gremis d’aliments no carnívors. A l'inici del període de Carnaval es començava a menjar carn, botifarra i truita, mentre que durant els 40 dies de Quaresma següents no se'n podia menjar. D'aquesta tradició ara queda el fet de que els divendres de Quaresma no es puga menjar carn, que abans era un luxe i que es solia substituir pel peix. La Quaresma era una mena de sacrifici, encara que avui haja perdut ja eixe caràcter, i les Carnestoltes s'anaren convertint en l'avantsala del sacrifici, aprofitant-se dels dies previs per a saciar-se abans del període d’abstinència. Curiosament el Carnaval es una de les festes religioses més exteses, es celebra a tots els llocs, i s'ha convertit també en una de les festes resligioses més divertides i més creatives que es poden permetre tant grans com menuts, incloent els xiquets a l'escola. Bon carnaval a tots! Hipatia