Dia de la dona
Treballadora
La dona va naixer per parir, cuidar de la familia i quedar-se a casa.
L'home va naixer per treballar, portar el menjar a casa i protegir als que sempre seran inferiors a ell.
Afortunadament aquests clitxes socials han desaparegut, i avui dia és tant comú tenir jefe com jefa, o no?
Les dones són i som iguals als homes, en drets i a nivell social, perque està demostrat que fisicament tenim certes diferències. Igual com físicament una persona de color pot tenir la constitució física diferent a la d'un xinés, i igual que un xiquet de 7 anys pot ser rós o moreno, i una dona pot tenir més o menys força i uns pits més redons o més menuts. Les diferències que la ciència reconeix són físiques, però tristament les que la gent asumeix no són aquestes diferències, sino les socials.
i per a quan el dia de l'home treballador?
Sembla que cada any hem d'esperar a aquest dia per recordar que la dona treballa. Un dia que no és diferència dels altres per ser festiu, no. Eixe dia les dones segueixen treballant, com qualsevol altre.
A molts de nosaltres ens ve al cap la pregunta de perquè un dia de la dona treballadora, i no un dia de l'home treballador? si ja hi ha un dia festiu per a tots aquells que treballen el dia 1 de Maig, veritat?
Doncs bé, el que és celebra aquest dia és el fruit d'un llarg procés que sense l'òptica de la història ens pot resultar sino difícil d'entendre, tal vegada un poc incongruent. Ara intentarem que siga més fàcil d'entendre.
El 8 de Març de 1908 va hi haure un incendi a una fàbrica tèxtil de Nova York, en el que moriren 148 dones que s'havien ficat en vaga per les condicions infames en les que treballaven a canvi d'uns salaris molt més baixos que els dels treballadors homes. L'incendi no va ser accidental, sino que va ser provocat per les bombes incendiaries que els llançaren davant la negativa d'abandonar el tancament. Uuns mesos abans s'havien manifestat al carrer, sense obtenir cap resultat.
En realitat hi ha diferents fonts que apunten que aquest incendi no va ocorrer exacatament el 8 de Març de 1908, sino el 25 de Març de 1911, però el que més importat és que va passar, i va canviar la història. Un grup de dones van decidir unir les seues forces per millorar, i encara que elles no ho van aconseguir per al seu benefici, van fixar un precedent per a totes les dones que vindrien i vindriem posteriorment.
Per aixó hem d'entendre aquest dia com un dia conmemoratiu per no deixar de demanar el que creguem que es just: que la dona tinga les mateixes possibilitats socials que l'home en tot, i no cal dir que ja es tenen, perque sino com entenem que encara avui en dia, en un país civilitzat com el nostre, les dones cobren un 27% menys que els homes i que sols un 8.5% dels directius d'empreses siguen dones?
Vos deixe amb la refelxió,
Signat: Cromosoma XY
Per a seguir amb el debat vos recomane escoltar el programa En días como hoy d'aquest matí a Radio Nacional, la Tertulia de sabias sobre la Mujer.
El masclisme és una de les lacres que continuem tenint en ple segle XXI, en l’era cibernètica i tot el que es vulga dir sobre com estem d’avançats. I és que la dona no sols ha de lluitar contra l’home i els seus drets autoimposats, també ha de lluitar contra una gran part de les dones que creuen en eixa superioritat de gènere. A la biblioteca tenim llibres, alguns de ficció i altres de no-ficció, que parlen d’experiències de dones que han volgut saltar-se eixes normes masclistes exposant-se, desgraciadament, a la violència d’aquells que no suporten la igualtat. És molt interessant el llibre “Ni putas ni sumisas” de Fadela Amara. Parla d’un moviment feminista creat a França per un col•lectiu de dones musulmanes esgotades per un masclisme cada vegada més fort. El títol i eslògan del moviment respon a una realitat, i és que la no submissió no significa prostitució. És un llibre molt recomanable i de fàcil lectura.
ResponElimina