23F

Honori ens ha enviat la següent entrada per a compartir amb tots nosaltres. Com ell descriu una carta d'agraïment a tots aquells que defensaren d'una manera o d'una altra la  fràgil democràcia d'entonces.

23 F

En la transició espanyola, hi havia una part de la societat que no estava d'acord amb la democràcia. Enyoraven temps passats. En la guàrdia civil i l'exercit era on més radicals hi havia.

Mesos abans ja s'havia tramat un colp d'estat en la cafeteria “Galàxia” de Madrid, que les forces democràtiques abortaren. Temps després a Xàtiva sonaven els “ruidos de sables” d'alguns nostàlgics del franquisme.

Quan Tejero va entrar dins del Congrés dels Diputats, pistola en ma i la resta de guàrdia civils amb metralletes, tots pensàrem el pitjor: tornar a la intolerància, la foscor y la corrupció.

Els/les diputats/des i els periodistes van tindre una actitut exemplar, així com la resta d'ocupants de l'hemicicle, però vull destacar la valentia i el coratge de tres diputats; el encara president del govern en funcions, el Sr. Suárez, el vicepresident Sr. Gutierrez Mellado i el diputat Sr. Carrillo. Els tres varen ser les úniques senyories que no s'amagaren darrere de l'escó durant els dispars, donant mostra de la seua enteresa i qualitat humana.

A Llutxent, essent jo alcalde en aquells moments, he de resaltar el civisme i la maduresa democràtica de la nostra gent mostrant-se de manera exemplar i responsable.

Quan encara no sabíem com anava a quedar tot allò, me'n recorde de la qualitat humana i professional dels components de la caserna de la guàrdia civil de Quatretonda dels quals al comandament estava el sergent Sánchez amb el que vaig mantindre contacte vàries vegades al llarg de la nit, al qual em queda més que agrair-li la seua gran ajuda i gran talla democràtica.

Diuen que els amics es demostren en temps difícils, doncs jo tinc la gran sort de tindre dos cosins i amics, em referixc a Pedro i la seua dona Reme. Estant Pedro de guàrdia civil en Gandia, en el moment més crucial del colp d'estat i sabent que a la ciutat de València els tancs havien ocupat els carrers, el meu gran amic Pedro Mahiques em va telefonar, tement per la meua vida em va oferir sa casa per a que ens refugiarem allí jo i la meua família. Pedro s'arriscava molt al ajudar-me, tot i que no vaig acceptar l'ajuda em vaig passar tota la nit en vetla, al detall de la televisió com tot el món. Vull agrair-los públicament eixe gran gest i dir-los que sempre estaran en el meu cor.

El Rey va ser una figura determinat per a recuperar la estabilitat i traure a flot la democràcia. Reconec que des d'aquell dia em sent “Juancarlista”

Honorio Estornell Canet

----

Podeu veure les imatges de l'assalt al Congrés de Diputats ací