Si vols publicar una entrada, envia'ns un escrit, fotografia o el què vullgues a llutxentparla@gmail.com.
Si vols comentar una entrada, fes click a l'apartat de "comentaris", situat baix de cada entrada.
Pots ser col·laborador nostre si t'obris un compte a Gmail i ens ho comuniques.

dimecres, 27 de març de 2013

Any Estellés- 20 anys de la seua mort



Vicent Andrés Estellés, el fill d'un forner a jornal de Burjassot que feia versos, o dit més cultament com li gosava dir el net major de Nadalet, potser un dels personatges més admirables del País, allò que ací
s'anomena un homenot. No només pel seu caire literari, sinò per tenir la vessant d’una procedéncia social humil, i des d’aquesta condició assolir el que li agradava, aplegar a tothom en el seu treball literari. Aixó li ha reportat el reconeixement i admiració dels que entenen d’ell que l’han considerat des de l’Ausiàs March el més gran poeta valencià i en valencià.

Deixà escrit en  les acaballes de Catul sobre l’idioma: “treballe amb molt d’amor un idioma que em serà molt censurat de vegades”.

L’Estellés neixqué a Burjassot l’Horta-Nord, el 4 de setembre de 1924, i encara que pels anys esdevingué periodista, després ja fent versos, va confessar en un d’ells respecte de l’ofici de forner que son pare l’hi havia ensenyat: “Allò que més t’agrada, d’on et vénen els versos, els arraps en la carn, aquells dies salvatges quan entraves els feixos de pinassa en el forn.” (Llibre de Maravelles, L’ofici).

Ha emprat l’Estellés en el seu treball un llenguatge col·loquial, directe i planer que sense deixar de banda les normes, ha aplegat a tot tipus de lector. Diguè açò en Versos per a Jackeley: “Amor i amor quan plou i quan fa sol, amor quan és de dia o és de nit, i a la taula i al llit, al primer crit, i l’oli socarrant-se en el cresol”.

Una altra vessant i aquesta de molt agraïr, ha estat la seva tasca incansable, que el va dur a una abundant producció literària, abastant tots el temes possibles, des de les arrels familiars passant per l’amor, el concepte de pàtria i acabant en la mort.

Del amor escrigué a la seua dona Isabel: “Demane a Déu que, en arribar la mort i obrir el pany de la porta de casa, diga el meu nom, amor, abans que el teu. Com podré jo viure, sinó és amb tu?. Mural del País Valencià, volum III.

I de la vida açó altre: “m’estime molt, de bon matì treballar el meu hort, les bledes, les lletugues, els raves, les tomaques; regue els breus solcs a poalades lentes, arranque les brosses nocives.” I del seu poble, el valencià en Assumiràs la veu d’un poble: “Potser et maten o potser se’n riguen, potser et delaten; tot això són banalitats. Allò que val és la conciència de no ser res si no s’és poble.” del Llibre de Maravelles.

Els temps que li pertocà viure i colpidors varen ser entre altres el de la guerra civil i postguerra, dels quals se n’ocupà  acuradament i emocionalment. Començava aixina en Crit i nit, del Llibre de Maravelles:“Les families de dol per a tota la vida...”.

Un altre que com aquells va viure fou el de l’anomenada transició democràtica, després de la mort de Franco i que al ser temps convuls i de posicionament polític i existencial, l’Estellés el va patir en primera persona donada la seva condició de valencià, valencianista i home d’esquerres. Això li va reportar entre altres coses que fos acomiadat del seu treball al diari del que era redactor en cap, donat que el diari va prendre un marcat caire intransigent, davant les seues idees.
  
Vicent Andrés Estellés va morir a València el 27 de març de 1993, ara farà 20 anys, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Escola Valenciana li retren homentge dedicant-li la l’Any Estellés i l’altra les Trobades.
Joan B.Puchalt i Sanchis

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Què opines sobre aquesta entrada? Deixa'ns el teu comentaria a www.llutxentparla.blogspot.com. I si vols compartir alguna cosa envia'ns un correu a llutxentparla@gmail.com