Si vols publicar una entrada, envia'ns un escrit, fotografia o el què vullgues a llutxentparla@gmail.com.
Si vols comentar una entrada, fes click a l'apartat de "comentaris", situat baix de cada entrada.
Pots ser col·laborador nostre si t'obris un compte a Gmail i ens ho comuniques.

diumenge, 17 de febrer de 2013

Caixa Ontinyent: els avantatges de ser petit


La 'poció màgica' de Caixa Ontinyent: Arrelament al territori i fidelitat al model tradicional permeten a l'entitat mantenir-se, amb Caixa Pollença, com una de les caixes d'estalvis que sobreviu


Després del terratrèmol financer, amb reestructuracions, fusions, tancament d'oficines, milers de treballadors afectats pels expedients de regulació i els estalvis dels clients en joc, Caixa Ontinyent sobreviu com a representant del model tradicional de caixes. És l'única que el manté, juntament amb Caixa Pollença. El cap de secretaria i obra social, Vicent Ortíz, explica en aquest reportatge de l'ACN que el secret rau en la fidelitat al model tradicional de caixes i en l'arrelament al territori. Ortiz defensa que el model de caixes no ha fracassat. 'El que ha fracassat és la la seva gestió'.
Comparada per alguns analistes amb una mena de poblet d'Astèrix i Obelix en una Gàl·lia envoltada de romans, Caixa Ontinyent fa bandera dels principis tradicionals del que ha estat una caixa d'estalvis: arrelament al territori, servei a les petites inversions dels seus clients i reversió de beneficis en obra social. 


Aquesta és, segons explica Vicent Ortíz, la 'poció màgica' que els ha permès sobreviure al 'tsunami' financer. La invisibilitat i el caràcter de caixa petita i prudent ha acabat afavorint l'entitat i explica també el seu sanejament. 'No és cap secret, és la filosofia del que és una caixa', defensa.



El cap de la secretaria de Caixa Ontinyent exposa que l'entitat no té ni el creixement ni el benefici com a principals objectius. 'Possiblement això ens ha permès mesurar millor el risc, no dependre de mercats majoristes, no concentrar massa en promoció immobiliària, tenir una taxa de morositat relativament menuda en proporció amb el sector i un índex de solvència elevat', assenyala. 'La prudència i l'arrelament són els dos factors que ens han permès arribar fins ací', sosté. 



Els avantatges de saber ser petit 
Durant el procés de reestructuració financera, la seva limitada grandària ha fet que Caixa Ontinyent sigui 'poc atractiva per liderar cap projecte de fusió ni finançar cap gran inversió'. A més, 'la nostra grandària sumada a altres no aportava massa i segurament aquesta grandària és la que ens ha protegit', reconeix el portaveu. 



Tot i així, els anys de creixement i concentracions, Caixa Ontinyent va rebre alguna oferta d'integració que va fer dubtar el consell d'administració. 'Hem tingut discussions i hem pensat que ens podíem haver equivocat', reconeix, 'però ningú no garantia que aquesta zona, el nostre àmbit, tingués el mateix servei i la reversió de tots els beneficis ací', afirma Ortiz. 



A més, el portaveu de l'entitat explica que l'austeritat ha marcat les decisions de Caixa Ontinyent en els darrers anys. En aquest sentit, exposa que l'entitat es va fer enrere en la construcció d'un nou edifici central l'any 2002 i que també va frenar una rehabilitació de l'actual, construït als anys 70 del segle passat. 



El fracàs de la gestió del model de caixes
Vicent Ortiz considera que la concentració de caixes iniciada fa 30 anys ha estat un dels factors que han contribuït a la desaparició d'entitats. "Les caixes ixen del seu territori natural i comencen a competir entre elles, volen fer-se grans i ser bancs, i es perd la seva principal característica que és l'arrelament, ja no estem al costat de la nostra gent, el centre de decisió està molt lluny de la base real de la societat". 



Aquest factor, afegit a la politització en les decisions estratègiques i una política d'inversions inadequada, molt concentrada i dirigida al sector financer i altres com l'immobiliari, ha fet fracassar la gestió del model, segons Ortiz. 'El que ha fracassat és la gestió del model de caixes, no el model', defensa.

També diu que durant els anys previs a la crisi les caixes estaven obligades a guardar beneficis en un fons de cobertura genèrica. La major part d'entitats varen haver d'utilitzar els fons per cobrir inversions immobiliàries deteriorades. El poc risc en aquest sentit i l'elevat percentatge de beneficis destinats al fons han permès que Caixa Ontinyent pugui gaudir ara de bona salut i cobrir amb aquests diners els índexs de morositat. 


Els resultats 
Amb tan sols 47 oficines repartides principalment a quatre de les comarques centrals valencianes (Vall d'Albaida, Safor, Costera i Alcoià), Caixa Ontinyent va obtenir l'any passat 800.000 euros de beneficis nets, amb un volum de negoci de 1.850 milions, un 6'9% més que l'any anterior. La morositat de la caixa se situa en un 6,2 %, 1'1 punts més que el 2011. El fons de cobertura és del 95,8%. 



L'entitat va comunicar que els resultats es produïen després de destinar la major part dels 15 milions obtinguts com a resultat abans de sanejaments i dotacions a cobrir les provisions requerides per la legislació i generar nous fons en previsió de futures exigències. 



L'obra social de Caixa Ontinyent manté 24 centres socials, assistencials, culturals, educatius i esportius en 12 municipis. L'entitat remarca que permet mantenir 191 llocs de treball estable i beneficiar unes 200.000 persones.



Segons l'entitat, Caixa Ontinyent també té intenció d'amortitzar 85 de les 140 participacions preferents emeses l'any 2006 per import de 7 milions d'euros. La compra suma un valor nominal de 4,25 milions, restant encara pendents 55 participacions amb un valor de 2,75 milions.

Font: Vilaweb

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Què opines sobre aquesta entrada? Deixa'ns el teu comentaria a www.llutxentparla.blogspot.com. I si vols compartir alguna cosa envia'ns un correu a llutxentparla@gmail.com