Si vols publicar una entrada, envia'ns un escrit, fotografia o el què vullgues a llutxentparla@gmail.com.
Si vols comentar una entrada, fes click a l'apartat de "comentaris", situat baix de cada entrada.
Pots ser col·laborador nostre si t'obris un compte a Gmail i ens ho comuniques.

divendres, 11 de gener de 2013

Una altra.. en aquesta ocasió un metge



'Vostè és una mal educada, això és Espanya i m'ha de parlar en espanyol'


L'Elvira va entrar a la consulta i, per ordre del doctor, es va estirar a la llitera i es va treure les sabates. 'Aquest matí he anat a córrer i ara ja no puc posar el peu a terra', va explicar-li al doctor. Ell, teclejant a l'ordinador i sense mirar-la, li va respondre, en un to pausat i en espanyol: 'Vostè és una mal educada, això és Espanya i m'ha de parlar en espanyol; jo m'he adreçat a vostè en espanyol, no en valencià; per tant, per educació, vostè m'hauria d'haver parlat en espanyol.' L'Elvira, que anava acompanyada de la seva germana, es va quedar atònita, astorada, i no va tornar a pronunciar cap paraula davant el metge, ni tan sols quan ell, minuts més tard, li va lliurar les radiografies i el diagnòstic. Aquella nit, l'Elvira no va dormir, de nervis.

Això va passar el 31 de desembre a l'hospital Jaume I de Castelló, poc després de les 16.00. El metge en qüestió era el traumatòleg que aquella tarda de cap d'any atenia les urgències. 'Quan vaig ser conscient de què m'acabava de dir només volia anar-me'n. Em sentia humiliada: jo allà estirada a la llitera, amb el mitjó a la mà i amb la cama ranca no vaig pensar ni en lleis ni en drets ni en estatuts', explica l'Elvira a VilaWeb. I recorda com el mateix metge li va dir, sempre en espanyol, que ell, el valencià, també el parlava i l'entenia, però que ella havia de parlar-li en espanyol per educació. 'La meua germana, que m'acompanyava, es va quedar igual de perplexa i es va crear un ambient de tensió brutal, terrorífic, però em va convèncer de quedar-nos, perquè jo no podia ni caminar.'

L'estada a l'hospital va durar uns quants minuts més: radiografies, diagnòstic, tractament, etc. Però l'Elvira va resistir-se a parlar, i fins que no va ser fora de l'hospital, no va pronunciar les primeres paraules.


'Vull que tot Castelló ho sàpiga, que tenim el dret de parlar en valencià i de no ser insultats'

L'endemà va voler tornar a l'hospital i presentar-hi una reclamació. D'aleshores ençà, també ha presentat al·legacions al Síndic de Greuges, a la Generalitat, a la mútua Adeslas, de la qual s'ha donat de baixa, i s'ha fet assessorar per advocats. De moment, cap resposta a cap de les queixes. 'No vull denunciar el metge, no li vull cap mal, però això no pot quedar així i tot Castelló ho ha de saber, que tenim el dret de parlar en valencià i de no ser insultats, ni vexats, i que algú diga al doctor que això que m'ha fet a mi no es pot fer i quedar-se tan ample, perquè abans aquests casos no sortien a la llum, però ara ja no podem callar més.'

Aquest no és l'únic cas d'agressió lingüística que s'ha viscut al País Valencià i que s'ha fet públic aquestes darreres setmanes. Poc abans de cap d'any la guàrdia civil va retenir un conductor d'Almassora durant tres hores per haver parlat en català als agents, i hi ha un procés judicial en curs que podria acabar amb la retirada del carnet de conduir. Per l'Elvira, 'aquest xiquet és molt valent i molta altra gent no ho és tant, però igualment ho pateix. Per això hem de donar a conèixer tots estos casos'.

'Les coses no han canviat tant'

Amb el pas dels dies, l'Elvira, que encara recorda amb tibantor i malestar aquells fets, ha decidit de començar a explicar el cas a amics i familiars. I, com més l'explica, més indignada i humiliada se sent. Tot plegat li recorda l'època franquista. 'Quan era adolescent, amb Franco encara viu, ens van portar a un programa de ràdio i els professors ens van dir: l'únic que no podeu dir és “País Valencià”; ara m'adone que en més de trenta anys les coses no han canviat tant; bé, sí, n'ha canviada una, que és que quan ara sofreixes una humiliació d'aquesta mena ja no estàs sol i hi ha gent disposada a ajudar-te i a donar la cada per tu.'

L'Elvira, que és de Vistabella del Maestrat, ja pot caminar, però encara amb certa dificultat. Tenia una metatarsàlgia, és a dir, una petita fractura per estrès, al peu esquerre. No és res greu i el tractament és senzill: repòs, uns pocs dies. Ja hauria d'estar recuperada. Segons que sembla, però, no ha pogut reposar prou.

Autor: Roger Cassany


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Què opines sobre aquesta entrada? Deixa'ns el teu comentaria a www.llutxentparla.blogspot.com. I si vols compartir alguna cosa envia'ns un correu a llutxentparla@gmail.com