Si vols publicar una entrada, envia'ns un escrit, fotografia o el què vullgues a llutxentparla@gmail.com.
Si vols comentar una entrada, fes click a l'apartat de "comentaris", situat baix de cada entrada.
Pots ser col·laborador nostre si t'obris un compte a Gmail i ens ho comuniques.

dijous, 4 d’octubre del 2012

L’Ateneu commemora el 9 d'octubre amb l'obra de teatre “La conquesta de València i el miracle de Llutxent"


Escrita en 1776 per un frare dominic, la peça teatral no es representava des de 1954 València, 4 d'octubre. 

L’ Ateneu Mercantil ret homenatge al 9 d'octubre, dia de la Comunitat Valenciana, amb la representació, gratuïta i en doble sessió, de l'obra teatral La conquesta de València i el miracle Llutxent, peça teatral escrita en 1776 pel frare Tomás Torres, del convent del Corpus Christi de Llutxent. L'obra es representarà el dissabte, 6 d'octubre, a les 19 i 22 hores. A més, també es narrarà en llengua de signes perquè siga accessible per a persones sordes. La comèdia es representava tradicionalment a les festes patronals de Llutxent, fins que va deixar de fer-se en 1954. Quasi seixanta anys després, festers de les comparses de moros i cristians de la localitat valenciana han recuperat l'obra per reestrenarla, primer a Llutxent, el passat mes de juliol, i ara a València, a l'Ateneu Mercantil. 




La conquesta de València i el miracle de Llutxent corporals de Daroca, que va tenir lloc a Llutxent en 1239, durant la conquesta del Regne de València per part de Jaume I d'Aragó. S'enquadra dins de les comèdies de sants, molt populars al Segle d'Or. Es tracta d'una obra poètica escrita en versos octosíl·labs en la seua major part i rima lliure. Es distribuix en tres actes i estos en quadres i escenes. El manuscrit més antic que es conserva de l'obra data de 1812.

La seua durada era de més de quatre hores fins que en 1853 el periodista setabense, polític, novel·lista i catedràtic Vicent Boix ho va adaptar per a la seua representació teatral. Per l'obra desfilen personatges històrics com Jaume I el Conqueridor, Violant d'Hongria, el general Berenguer d’Entença, Blasco d'Aragó, el capellà de Daroca, Mateo Martínez, o el rei moro Zeit.

Gustavo Bueso
Premsa Ateneu Mercantil



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Què opines sobre aquesta entrada? Deixa'ns el teu comentaria a www.llutxentparla.blogspot.com. I si vols compartir alguna cosa envia'ns un correu a llutxentparla@gmail.com