Tant de talibà!

 Si ser un mestre talibà significa fer reflexionar al nostre alumnat sobre les misèries del poder d'una minoria enriquida amb els saborosos plats de la ignorància; qüestionar una majoria desinformada i enlluernada amb el resplendor de les engrunes de l'especulació, aleshores ho sóc. Ho confesse. Un miserable mestre talibà. Un convençut milicià que lluita per la formació integral d’una generació. Un fanàtic  que creu en una  educació que supere polaritzacions i reduccionismes de tota mena.

 I si cal sofrir encara més sofriments, més retallades en la dignitat, més injustícies de les que ens ha tocat viure, estic disposat a ser reclòs al Guantànamo que el " gran hermano" decideixca per a mi. I compte, no estic disposat a callar,  em fa oix engolir-me una humil dieta preventiva. De segur que em provocaria una  indisposició vocacional amb tendència a l'enquistament degeneratiu. Necessite regurgitar valors, idees solidàries, l'instint de la justícia social.  Entenc que la consciència social reclama un vigoritzant tractament per a complementar una deficitària educació  que evite errors del passat. I un avís per a navegants,  la responsabilitat de complir-lo cau en àmbits que superen els merament escolars.

El fanatisme per regenerar la fe en la democràcia,  passa per proporcionar els mitjans adients als nostres discents per a fomentar l'esperit crític cap allò  que està deteriorant l'equilibri de la societat. Hi vull joves inconformistes, compromesos però no adoctrinats, bel·ligerants però no violents. Una joventut il.lustrada i reflexiva. I que enarboren  la bandera de l’ anhel  per una generació solidària. He de saldar  un deute pendent : netejar el vergonyat legat que estan heretat en aquest ingrat horitzó que s’albira,  amb aquesta penitent mostra de penediment. I actue de l’única forma que sé,  amb la paraula. Ho senc,  no puc quedar-me impassible. la inintel.ligible involució a la què ens pretén conduir les mesures d’aquesta desorientada classe política,  desperta la bitxa que tinc dins. I si "la España de charanga y pandereta,/ cerrado y sacristía,/ devota de Frascuelo y de María,/ esa España (...)/ inferior que ora y embiste."  és el model de societat que s'intenta consolidar faran falta moltes persones que se sumen a la causa talibana. No creus?

Pep Estornell

 

 Les paraules pùbliques del director general Mariano Vivancos :"tanto talibán" que "hace política desde las aulas" han inspirat aquesta reflexió. I després de redactar-les,  llig amb satisfacció que la incontinència verbal li ha costat el càrrec. Em sembla que en aquest cas l’administració valenciana sí que ha estat a l’altura de les circumstàncies en la destitució (encara que caldria alçar la mirada). Possiblement era just i necessari.  Mariano l’has feta bona! A vore ara que t'han suprimit on et recol.loquen!