Una altra.. en aquesta ocasió un metge

'Vostè és una mal educada, això és Espanya i m'ha de parlar en espanyol'

L'Elvira va entrar a la consulta i, per ordre del doctor, es va estirar a la llitera i es va treure les sabates. 'Aquest matí he anat a córrer i ara ja no puc posar el peu a terra', va explicar-li al doctor. Ell, teclejant a l'ordinador i sense mirar-la, li va respondre, en un to pausat i en espanyol: 'Vostè és una mal educada, això és Espanya i m'ha de parlar en espanyol; jo m'he adreçat a vostè en espanyol, no en valencià; per tant, per educació, vostè m'hauria d'haver parlat en espanyol.' L'Elvira, que anava acompanyada de la seva germana, es va quedar atònita, astorada, i no va tornar a pronunciar cap paraula davant el metge, ni tan sols quan ell, minuts més tard, li va lliurar les radiografies i el diagnòstic. Aquella nit, l'Elvira no va dormir, de nervis.

Això va passar el 31 de desembre a l'hospital Jaume I de Castelló, poc després de les 16.00. El metge en qüestió era el traumatòleg que aquella tarda de cap d'any atenia les urgències. 'Quan vaig ser conscient de què m'acabava de dir només volia anar-me'n. Em sentia humiliada: jo allà estirada a la llitera, amb el mitjó a la mà i amb la cama ranca no vaig pensar ni en lleis ni en drets ni en estatuts', explica l'Elvira a VilaWeb. I recorda com el mateix metge li va dir, sempre en espanyol, que ell, el valencià, també el parlava i l'entenia, però que ella havia de parlar-li en espanyol per educació. 'La meua germana, que m'acompanyava, es va quedar igual de perplexa i es va crear un ambient de tensió brutal, terrorífic, però em va convèncer de quedar-nos, perquè jo no podia ni caminar.'

L'estada a l'hospital va durar uns quants minuts més: radiografies, diagnòstic, tractament, etc. Però l'Elvira va resistir-se a parlar, i fins que no va ser fora de l'hospital, no va pronunciar les primeres paraules.