La 'poció màgica' de Caixa Ontinyent: Arrelament al territori i fidelitat al model tradicional permeten a l'entitat mantenir-se, amb Caixa Pollença, com una de les caixes d'estalvis que sobreviu
Després del terratrèmol financer, amb reestructuracions, fusions, tancament d'oficines, milers de treballadors afectats pels expedients de regulació i els estalvis dels clients en joc, Caixa Ontinyent sobreviu com a representant del model tradicional de caixes. És l'única que el manté, juntament amb Caixa Pollença. El cap de secretaria i obra social, Vicent Ortíz, explica en aquest reportatge de l'ACN que el secret rau en la fidelitat al model tradicional de caixes i en l'arrelament al territori. Ortiz defensa que el model de caixes no ha fracassat. 'El que ha fracassat és la la seva gestió'.
Comparada per alguns analistes amb una mena de poblet d'Astèrix i Obelix en una Gàl·lia envoltada de romans, Caixa Ontinyent fa bandera dels principis tradicionals del que ha estat una caixa d'estalvis: arrelament al territori, servei a les petites inversions dels seus clients i reversió de beneficis en obra social.
Aquesta és, segons explica Vicent Ortíz, la 'poció màgica' que els ha permès sobreviure al 'tsunami' financer. La invisibilitat i el caràcter de caixa petita i prudent ha acabat afavorint l'entitat i explica també el seu sanejament. 'No és cap secret, és la filosofia del que és una caixa', defensa.
El cap de la secretaria de Caixa Ontinyent exposa que l'entitat no té ni el creixement ni el benefici com a principals objectius. 'Possiblement això ens ha permès mesurar millor el risc, no dependre de mercats majoristes, no concentrar massa en promoció immobiliària, tenir una taxa de morositat relativament menuda en proporció amb el sector i un índex de solvència elevat', assenyala. 'La prudència i l'arrelament són els dos factors que ens han permès arribar fins ací', sosté.
