Arrere quedà el 22 de maig i més enrere encara la incessant activitat política local que va caracteritzar la campanya electoral a Llutxent. Foren uns dies de saturació informativa, d’esforçades propostes generoses per millorar el poble. La dinàmica electoral incitava al poble a reflexionar sobre allò que era o no era convenient per a tots. I amb la cerca del vot oportú, arribà el dia decisiu… I ara què? Després de cinc mesos de la celebració de les eleccions, un silenci desconcertant, un silenci preocupant, un silenci descoratjador. Les forces polítiques s’han desbravat . Fins i tot l’energia rompent del moviment dels indignats llutxentí s’ha esvaït i el poble amb l’hivern sembla entrar en letargia.
Doncs el panorama actual no és per a dormir-se. Amb quasi cinc milions de parats (xifres que ens recorden les pitjors èpoques d’atur del 96 amb un 21.52% de l’executiu d’Aznar). I malauradament en la comunitat valenciana les dades encara són més alarmants. Som co-líders en atur , amb el 24.17%, i el que és més trist evidenciant un model productiu que no funciona.
Però no pretenc entrar en una anàlisi del panorama estatal o autonòmic, sobretot perquè assumeixc la meua incapacitat. L’objecte d’aquest article d’opinió se centra en l’àmbit local. M’encantaria que es publicara més informació sobre la situació econòmica i social de Llutxent. Entenc que és un deure dels nostres representants polítics fer-la arribar de forma diàfana i sistemàtica ( i comence amb un prec : actualitzar la web oficial de l’ajuntament ) . Invite a les persones que tenen accés a la informació sobre pressupostos, balanços econòmics i informació en general a aprofitar aquest bloc per informar del panorama actual socio-econòmic de Llutxent. Però sobretot convide a tots i totes a dinamitzar un espai on animar al poble, a participar amb opinions i propostes per d’allò que seria millor per a tots.
Pep Estornell
