Robatoris als camps de la Vall d'Albaida

Las últimas semanas han sido negras para el sector agrario de las comarcas centrales. A los robos de transformadores y material eléctrico de la comunidad de regantes de El Perelló y Polinyà de Xúquer hay que sumar la ola de hurtos de fruta en la Vall d'Albaida.

La Unió de Llauradors i Ramaders ha informado que en los últimos días los agricultores de la Vall han visto como los ladrones acababan con sus cosechas de fruta de verano como albaricoques o paraguayas.

Uno de los hechos que más ha indignado a los agricultores que ven como los ladrones acaban con sus beneficios con impunidad es el robo de mil kilos de paraguayas en diferentes campos de la comarca. Lo más relevante es que los delincuentes sustrajeron la fruta en cajones previamente hurtados de la Cooperativa de Quatretonda a plena luz del día, aprovechando que los trabajadores no están en el campo a mediodía debido a las altas temperaturas.

Por este motivo, esta asociación agraria se ha puesto en contacto con la Guardia Civil y la Policía Local para solicitar que incrementen la vigilancia en estas zonas rurales para evitar que se repitan episodios como los que han sufrido los labradores de Quatretonda, la Pobla del Duc o Llutxent.

«Pedimos que las Fuerzas de Seguridad del Estado se coordinen para imponer una vigilancia a pie de campo con la finalidad de evitar episodios de robos que están dejando a los productores desamparados ante la justicia, sin saber quien les ha robado la producción», señalan desde la Unió.

Esta asociación agraria ha realizado un bando en Quatretonda instando a la población a que llama al 062 en caso de observar personas o vehículos sospechosos por las zonas rurales. También se pide a los afectados por los robos que los denuncien ante las fuerzas de seguridad para intentar de esta forma frenar esta ola que está mermando aún más al sector agrario.

Font: Las Províncias

Incendi controlat desprès de cremar quasi 1500 hectàrees

L'incendi forestal més devastador de les últimes 17 primaveres a la Comunitat va arrasar més d'1.500 hectàrees durant el cap de setmana en els termes municipals de Benicolet, Almiserat, Ròtova i Llutxent, a les comarques de la Vall d'Albaida i la Safor. La xifra sobre la superfície cremada podria augmentar avui quan els tècnics sobrevolen la zona afectada, tal com va succeir el diumenge al matí.

Així, les 500 hectàrees calcinades el dissabte, segons una primera estimació de la Conselleria de Governació, es van triplicar en poques hores després d'avivar el vent de ponent alguns dels fronts de foc. Això va succeir en la matinada del diumenge quan ja s'havien suspès les labors àrees d'extinció. Els mitjans terrestres formats per brigadistes, militars, bombers i voluntaris eren insuficients per controlar les flames, que es van estendre amb rapidesa per paratges de difícil accés.

Uns 800 efectius van lluitar dia i nit contra el foc amb les instruccions que arribaven des del Centre de Coordinació Operativa Integrat, muntat a Benicolet. Des de les deu menys quart de la nit del divendres fins a les primeres hores del matí d'avui, van ser quasi 60 hores d'intens treball en condicions climatològiques adverses a causa de les altes temperatures i el vent de ponent.

A primera hora del matí del diumenge es van unir a les tasques d'extinció fins a 24 avionetes, helicòpters i avions amfibis amb una capacitat de 5.500 litres. Les descàrregues d'aigua i productes retardants van ser rebudes amb aplaudiments pels fatigats brigadistes i bombers. La matinada del dissabte al diumenge va ser molt llarga en alguns municipis com Ròtova, on es van desallotjar unes 40 cases properes a un dels fronts de foc. El dia anterior succeïa el mateix a la urbanització Montevernisa en el terme d'Almiserat.

El valencià, una llengua del segle XV

Frecuentment sentim que la gent no sap parlar valencià, però perque? Serà perquè no saben o perquè no volen saber? Els mitjans de comunicació, entre ells Canal 9, no recolzen el seu ús, el parlen com si fos alguna cosa d'anar per casa, poc seria. Una llengua minoritzada, menyspreada i que no serveix per a formalitats.

Afortunadament jo he tingut l'oportunitat de cursar tots els meus estudis en valencià, que és la meua llengua materna, però pareix que a dia d'avui continuent hi havent persones que pensen que no serveix per a res, i que per suposat amb el valencià no es pot anar a cap lloc.

Vos convidem a llegir aquest artícle pertanyent al Diari Las Provincias i redactat per Ramón Atienza, catedràtic de la politècnica de València.

Esperem els voltres comentaris.

" Recientemente se han publicado los resultados de una encuesta a padres de alumnos de la Comunidad Valenciana. Sólo un 7'8% prefiere que domine el valenciano en la enseñanza, sin embargo, el presidente de la Plataforma Valenciana por la Libertad Lingüística recordó que, de los 150 centros públicos de la provincia de Castellón, en 140 «tienen únicamente programas de inmersión puros y duros en valenciano».

La inmersión en valenciano la está forzando un grupo de presión minoritario que domina la administración educativa. El resultado final es conocido: se utilizan los impuestos de todos para imponer los valores de unos pocos.